| Gràcies per la foto Albert, algun dia portaré càmera. |
Bon diumenge de running hem tingut aquest mati a la cursa de La Rapita, amb un bon grapat de gent de Trail Roquetes.
Com sempre que acudeixo sol als llocs arribo massa prompte i una mica més hi arribo abans que l'organització, però s'ha fet distret petant la xerrada amb la gent que anava arribant.
Avui tocaven 10 kilòmetres d'allò més asfalteros. Ara feia un any de la meva primera cursa 10k amb un temps de 53 minuts, conten del meu temps emprenia una cursa, de la qual m'havia plantejat baixar de 50 però sense garànties, m'he pasat l'agost lesionat i tan sols feia 2 setmanes que tornava a rodar.
Després de fotos, Albert ets un crack, i xerrades. Albert de nou sempre atent, ens avisa que estan a punt de sortir i mira em pogut calentar una estona amb un sprint per arribar a la sortida. Un cop allí concentrats agafant posicions , sortim com mai.... "que pasa perque parem pregunto, lo de la moto que ha caigut." "La moto quina moto" pensava. A lo que em veig aquella custom tirada per terra, però com ha sigut, ningú ho sap.... Tornem cap a la sortida... debia estar preparat una sortida neutralitzada d'aquestes que es fan de vegades.... A més el motorista un professional ha tornat a munta la moto. I de nou sortida, vaja cosa com si fos un dejabú.
![]() |
| Track de la sortida neutalitzada. |
Ja de sortida m'he ficat a un bon ritme, per baix de 5, a vore si aguanto he pensat. Bon solet, i veiem pasar l'avituallament de llarg, jo ja m'hages vegut un aigüeta, km 0,5 ja, ja, ja. Bordejant el mar pel passeig una rampeta a baix a la que hem deixo anar, m'agrada, ja començava a notar bones sensacions. Aigüeta amunt baixant ritme 5,20, bueno ja recuperare a les baixades he pensat, així em sento molt comode. I dit i fet, a la baixada cap al baradero ha anat de conya, baixant a 4, la cosa pintava bé, ja portavem un terç de la cursa.
Una vegada hem tornat a passar per l'avituallament, a mi me daban dos, dos aigües que he agafat quina sed i vaja dutxa que he improvisat. Un altre dejabú, fins arribar a la pasarel·la, osti com es menejava. A lo que se m'escapa "això si que es amortigüació, i el noi de davant em diu em semblava que em marejava". El que m'ha fet pensar, deu ser similar quan et mareixes corrents, mai m'ha passat. Continuant aigüeta amunt, ja he notat esgotament. Bé qüestió de regular-se. Xino xano amunt amb cap.
Al pasar el desviament de la primera volta, ja s'olorava l'aigüeta avall, i que ve que m'ha anat avui. Baixant a 4 i recuperant els 5,30 de la pujada. Osti, avui no he llevat ull del GPS, digueume neura. Arribem al port, i cap al parc, entrada al parc, semblava recuperat i dic esprinto. Ondia, que han posat un altre pont???? Ay, mare que hem mareixo com una sopa, tenia rao aquell noi, vaja sensació. En fi tinc que arribar com sigui, i m'anaven passant un, dos, tres... però jo mes content que un ocho el GPS marcava 4,50 i això per força havia de ser menys de 50 minuts, 48' record personal. Entrada a meta, i en busca del plàtan i l'aquarius, que m'he empassat pell i llauna, fins que m'he recuperat.
Felicitats als fondistes rapitencs, una cursa espectacular, gratuïta i bona bossa del corredor!!!
| Petan la xerrada, amb Cinta, Xavi i David. Debatint si era un nenuco o un cocolin pipi. |
SiC

2 CoMeNtArIs:
Molt bè, Ricardo, amb aquest tò,comic-sarcastic.Has anat de vacances a Inglaterra??
És que sino seria molt trist. Gràcies.
Publica un comentari