Cursa del LLop 2011

Com més val tard que mai, i després de la setmaneta de vacances emprendrem el dia a dia, penjarem la crònica i anirem a entrenar... En aquesta setmana no he fet res llevat d'una sendereta que hi havia darrera l'hotel del Parc Asterix, i després de parlar amb la recepcionista amb un perfecte spaininglish amb accent francès, vaig deduir que hi havien 3 km de sendereta amb una turba espectacular i unes falagueres 1,5 m altura un goig correr per allí. Ostia però no duia res, pos tu amb pantalons de pijama la samarreta de la cursa, que va ser com una segona pell que no em llevo ni per dormir i unes reebook ja jubilades amb això del running. No hi ha foto ni la hi haurà. I que bé em va anar em vaig tornar a sentir les cames.


Bueno a lo que anavem, la cursa del llop, etapa marató de muntanya 9-7-11 14:30. Aquesta era la primera cursa que repetia, les altres que havia fet tenien una distància, un desnivell... Però aquesta ja tenia un temps,4H 30'. Les sensacions eren bones, m'havia preparat, feia hores que tenia ganes de sortir--.

I allà al pabelló firal em trobo a Fran i Albert, xerradeta, que tal, que cual.... les festes lo sopar, lo boicot.... Ja   dins de la graella, un noi que em reconeix, "eic, tu ets Ricardo, lo crack de les cròniques" "Si, no bueno tant com crak..." "Que si que si, que jo et segueixo".... Llavors vaig recordar que era el que estava en Fran a la cursa de Paüls. I així, es va quedar.

Només sortir, intento sentir-me comode i quan intento divisar a Fran, pel edifici del barco ja el portava 15 o 20 metres per davant, que crack, penso "au ja ens veurem". I total que encara no l'he vist encara perque a l'Ampolla que si les nenes la platja i tot..., que no el vaig tornar a veure, res records Fran... I felicitats per l'Olla.

La resta, el canal amb calma i calor... La pujada del taronjers, amb tranquilitat i calor. La baixadeta al torrent amb il·lusió... El barranc amb ressignació... La costa de les queixales que cada dia esta més empinada. El camins de carro i demes anar fent. La primera sendera fins a la cova torradora.... Les sensacións eren bones em sentia amb forces. Ja dalt la cova em començo a notar un mica el bessó no meu penso 2 vegades i em prenc sal i així vaig anar, i sort de la sal que mel va aguantar.... Una vegada al GR ja comença a notar que portava kilometres però vaig anar fent, trotant i pujant... Avanç d'emprendre l'última pujada fins al ventilador  el sol va desapareixer, i l'ambient es va tornar húmit i fresc, que bé. Ja l'últim esforç ja veia el ventilardor, qui es aquell de groc?. Porta una camara a la ma, Albert que crack... espectacular.

La segona part la baixada, baixada i asfalt, pesat, que pesat es va fer. L'Albert va apareixer allí on feia falta, que si aquarius, que si dutxa d'aigua.... mil gràcies. Els quilometres anaven caient, i cada cop tenia més ganes d'acabar... Al final el mar, quina sensació més bonica arribar veure el mar el passeig ple de gent, suposo que es un dels encants d'aquesta prova. Pujant per la pasarel·la que se magancha la cama no ara no, paro estiro una mica, vaja falsa alarma.

L'últim esforç la baixadeta un tiro???? La sortida de les piragües, anim nois això es vostre em surt de dins... La gent clar mirant les piragües, .... jo esquivant gent intentantant pasar, gent que s'apartava , gent d'onant-me anims a la que em sento "Ricardo, Ricardo, venga que tu puedes, animo"  "Osti era el noi que segueix el meu bloc, ja, ja, ja que crack" "Ei, nombram al teu bloc Raul, de la UEC, recorda Raul de la UEC". Gràcies Raul, pels ànims... ets un crack.

Ja els últims metres ja estaven allí esperant-me Carla i Cinta, i entrem tots tres.......

Conclusión 4h 04', 26 minuts menys que l'any pasat i asimilant molt millor els kilometres. Desprès de tot l'any pasat tampoc em va anar tant malement.


Gràcies a l'organització i a tots el voluntaris...

SiC