 |
| http://antavianaestrelles.blogspot.com/2011/01/on-es-wally.html |
Arranquem motors i tirem vora canal a buscar el taronjeral. Pentan la xerrada, Jordi ens explica el control de qualitat de les Mizuno, i lo típic la cosa es va allargar pos jo estes, jo les atres, que si pero.... Quan ens donem conte ja veiem un barranc la mar de guapo. Torrent amunt, costa queixales, cami del torrent, cami on deixa de ser camí...
És l'hora de la foto, donar ànims a Puça i fer una mica lo tonto....
Continuem amunt, sendera cap a la cova, ja estic arreplegant no se que. Pasem la cova i torno a arreplegar no se que més, mentre Jordi fa d'spiderman llimpiant la sendera d'aracnids. Tornem a baixar el Torrent, encara que sembli mentida i pugem fins al GR. Trotant, trotant fem cap al ventilador i com ja portàvem un bon tros i la gana estava feta xino xano aprofitem la baixada per fer un mos.
Una vegada a l'asfalt, escoltant les batalletes i aventures ens deixem el km. 17 enrera i amb ell el desviament que mos havia de dur a l'ampolla, però com som més xulos que un got de vi, carretera avall que l'Ampolla també estarà per aquí, i desnivell positiu ja n'havem fet prou per avui. Arribem a un barranc i trobem un camí de terra, trenquem per allí. Al ratet sentim una furgona blanca, pareix que porta la I, doncs a preguntar que es d'informació. "Ascolte sinyor que anem bé per anar a L'Ampolla?". "Ai, fills meus tireu avant i trobareu un creuament, i trenqueu a l'esquerra. Preneu, preneu uns nesprons". "Cony que bons que estaven, gràcies sinyor". I tirem avall.
Baixant, una noia amb unes botes blanques de flecos, minifalda i una melena exuberant pel mig del cami. Darrera d'ella tres tios pujats de pulsacions, trotant al so de la sintonia de la serie del 80 ó 70 Benny Hill. Cada vegada la distància s'anava escurçant, cada vegada més prop de la noia. Al arribari no se que li diem es gira i uaaaahhhhhh!!!!, sense ànim d'ofendre a ningú però vaja cosa més fea, lo que és és.....
Seguim camí avall, trobem el cruce del home de la fagoneta de los nesprones. I ara un camí, ara un altre i que no veiem mar, o potser si al final veiem i oloravem el mar. Sentim veus, busquem i alla baix una parella de nans cremant rama, no no són nans el que pasa es que estan lluny. "Bon diaaaaa!!!!" "Bon diaaaaaa!!!" "Que anem bé per anar a l'Ampolla." "No neu gens bé per anar a l'Ampolla, au tireu avall i trobareu un tricreuament, i sobretot agafeu el del mig" " Gràcies, i que pasin un bon diaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!".
Encara teniem aigua però, no massa. Passem per un caseta i que fem demanem aigua? que si, que no, que ja en portem prou. I cap avall, i trobem els tres camins famosos. Agafem el del mig no, per a que m'havien de fer cas, mai me fa cas ningú a mi, però.... Tirem avall, tirem amunt, amunt... Això que Fran ens fa recular un parell de metres mireu que hi ha allí baix.L'ampolla, recula uns km i agafa el cami bó la resta....
PD.: Gràcies per les cerveses la pròxima pago jo! i Gràcies Pere Navarro per portar-mos de volta, això és un germà.
Ah, i gràcies al temps que va fer un dia espectacular per corre, llàstima per la Família de Fran que no es va poder banyar, ho haurem de repetir....
+Ahhhh, al final 32 km 4h 07' i 1000+, bon entreno.
Continuem amunt, sendera cap a la cova, ja estic arreplegant no se que. Pasem la cova i torno a arreplegar no se que més, mentre Jordi fa d'spiderman llimpiant la sendera d'aracnids. Tornem a baixar el Torrent, encara que sembli mentida i pugem fins al GR. Trotant, trotant fem cap al ventilador i com ja portàvem un bon tros i la gana estava feta xino xano aprofitem la baixada per fer un mos.
Una vegada a l'asfalt, escoltant les batalletes i aventures ens deixem el km. 17 enrera i amb ell el desviament que mos havia de dur a l'ampolla, però com som més xulos que un got de vi, carretera avall que l'Ampolla també estarà per aquí, i desnivell positiu ja n'havem fet prou per avui. Arribem a un barranc i trobem un camí de terra, trenquem per allí. Al ratet sentim una furgona blanca, pareix que porta la I, doncs a preguntar que es d'informació. "Ascolte sinyor que anem bé per anar a L'Ampolla?". "Ai, fills meus tireu avant i trobareu un creuament, i trenqueu a l'esquerra. Preneu, preneu uns nesprons". "Cony que bons que estaven, gràcies sinyor". I tirem avall.
Baixant, una noia amb unes botes blanques de flecos, minifalda i una melena exuberant pel mig del cami. Darrera d'ella tres tios pujats de pulsacions, trotant al so de la sintonia de la serie del 80 ó 70 Benny Hill. Cada vegada la distància s'anava escurçant, cada vegada més prop de la noia. Al arribari no se que li diem es gira i uaaaahhhhhh!!!!, sense ànim d'ofendre a ningú però vaja cosa més fea, lo que és és.....
Seguim camí avall, trobem el cruce del home de la fagoneta de los nesprones. I ara un camí, ara un altre i que no veiem mar, o potser si al final veiem i oloravem el mar. Sentim veus, busquem i alla baix una parella de nans cremant rama, no no són nans el que pasa es que estan lluny. "Bon diaaaaa!!!!" "Bon diaaaaaa!!!" "Que anem bé per anar a l'Ampolla." "No neu gens bé per anar a l'Ampolla, au tireu avall i trobareu un tricreuament, i sobretot agafeu el del mig" " Gràcies, i que pasin un bon diaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!".
Encara teniem aigua però, no massa. Passem per un caseta i que fem demanem aigua? que si, que no, que ja en portem prou. I cap avall, i trobem els tres camins famosos. Agafem el del mig no, per a que m'havien de fer cas, mai me fa cas ningú a mi, però.... Tirem avall, tirem amunt, amunt... Això que Fran ens fa recular un parell de metres mireu que hi ha allí baix.L'ampolla, recula uns km i agafa el cami bó la resta....
PD.: Gràcies per les cerveses la pròxima pago jo! i Gràcies Pere Navarro per portar-mos de volta, això és un germà.
Ah, i gràcies al temps que va fer un dia espectacular per corre, llàstima per la Família de Fran que no es va poder banyar, ho haurem de repetir....
+Ahhhh, al final 32 km 4h 07' i 1000+, bon entreno.
2 CoMeNtArIs:
oSTI, TANQUES ELS ULLS i penses en la sintonia del Benny Hill i en vatros.. i me desorino..jua..jua..
Va ser boníssim, però boníssim, com va dir Fran el moment Benny Hill.
Publica un comentari